Guía d’ochu días en Bali (en estremeñu)

Siempri que me preguntan por quál es el mi sinu preferíu, nunca sei qué dizil. Mas, enjamás me se vien ala cabeça assín alo primeru. Peru endi otubri del 2018 pueu izil que, enque no el favoritu, uno dellus es Bali.

Bali es unu d’essus sinus que tien la nombrería bien merecía. Es un sinu 360, comu diría Paquita Salas. Prayeu? Tienis. Coltura? Tienis. Naturaleza? Tienis. Rehuiju? Tienis velaí. En Bali te pueis tiral un mes que no t’aburris. Peru si eris unu d’essus mortalis que no tienin tantas quinzenas, nesti endilgu te vo a detallal, hormi ala mi esperencia, una ruta d’ochu días por Bali. Asperu que no te namoris tantu que te quieras queal…

Día 1. Ubud i alreorás

palacio de ubud

Ubud sedrá la muestra basi pa conocel la isla. Tien ventajas i conquis. La ventaja prencipal es que, pa vesital los recussus naturalis i colturalis dela isla, s’assitia estratégicamenti nel centru la isla. La desventaja: pa dil de prayeu i de descansu, tardaremus algu más delo normal.

Sobri una ora en tassi ata Kuta o Seminyak. No estanti, t’arrecomiendu que -alo menus- los días que dediquis a descubril centru, salienti i norti la isla, gastis d’esti bonitu puebru comu basi.

post (19)

Ubud hue una las capitalis realis de Bali, i estu es apalpabli en tola ciá. El centru cuenta con un palaciu real bárbaru, el qual abarca tamién un templu hindú: el Puri Sare Agung. Esti es el quilometru zeru d’Ubud i alreol dél poemus hallal sotrus templus como el Pura Marajan Agung, o el Pura Taman Saraswati, a mi parecel, uno los paragis más bonitus dela ciá, con el su honchi tupíu de froris de lotu (i un Starbucks, por desgracia).

Pa manducal ai milenta de localis, del más tradicional al más moernu. Si quiés proval algu deferenti: My Warung Ubud hue unu delos mis restauranis favoritus pa manducal nesta localiá.

Acontinamus la vesita a Ubud en derigiendu-mus al su mercau tradicional. Es un buen sitiu pa ensayal-mus con el muestru aziu pa recateal. Si lo tienis. Es mu curiosu bandeal polas sus callejinas llenas de produtus típicus i de recuerdus. Mayolmenti si es el muestru primel día ena isla.

bosque de monos ubud

P’acabal la muestra vesita, mos encarrefilaremus al Monti delos Monus (Monkey forest). Un tajiqui selva nel centru d’Ubud. Es toa una esperencia bandeal esti ambienti acopetau micus que guardan celosamenti el su territoriu enque, amás, atopamus un templu n’onol dellus, el Dalem Agung.

Conseju de mapachi: no l’enseñis los dientis alos monus, pa ellus es ponel herol. Una sonrisa tuya es un declaramientu de guerra pa ellus.

Pa terminal el día n’Ubud, lo mijol es acalugal-si nuna delas sus cafeterías i cenal ena tranquiliá qu’aporta esta ciá arretirá del centru Bali.

Día 2. El salienti Bali

post (27)

Una ruta pol salienti Bali es un recorríu pola estoria más auténtica dela isla. Una jorná pola parti orental de la isla devi d’escomençal pol mitiquísimu Goa Gajah, o templu del alifanti. Es un templu del sigru XI, unu delos más antigus de tola isla, que’l su elimentu más propiu es la covanchera escavá ena tierra que representa la cabeça un alifanti, concretamenti, la del dios Ganecha. Se dizi qu’espiró al criaol d’Indiana Jones enas sus aventuras.

post (28)

La sotra pará ena muestra ruta, más al salienti, es l’antiga capital Semarapura o Klingkung. Hue aquí andi los acaberus reis de Bali prefirierun de sacrifical-si antis que rendil-si alos cruelis envasoris olandesis. Un billeti conjuntu permiti vesital los menumentus prencipalis dela ciá: el palaciu Klungkung, el museu Semaraja, el menumentu Pupután i el Pura Taman Sari.

cataratas de teregunan

Pal tercel paraeru nesti día, mos derigimus palas cataratas Tegenungan. Es una de las más icónicas i almirablis de Bali. Mereci la pena dedicá-li el su tiempu pa empapujal-mus tamién en ellas i instagrameal-mus en unu delos paragis mas mágicus dela isla. Un almuezu de nasi goreng o mie goreng con vistas ala chorrera es sotra las esperencias pa disfrutal en esta zona.

post (30)

Golvemus ya pa Ubud, essu sí, no sin queal-mus sin vesital sotru assitiamientu icónicu de Bali: los campus d’arrós de Tegallalagan.  Entral es cenzillu, salil no tantu. Pero no t’apuris, perdel-si por estas gavias d’arrós acarrea una tupa possibiliais de topal-si con rinconis mágicus en que desfrutal d’esti lugal únicu.

Conseju de mapachi: el mejol mó i manera de movel-si pola isla es con el tu vículu arrendau con guía. Tenta buscal unu a buen preciu i recatea siempri.

Día 3. El centru i’l norti Bali

templo de agua bali

Siguimus a çamargullil-mus ena estoria Bali i oi lo hadremus peru literalmenti, nel centru i norti dela isla. Dimus a vesital primeramenti el Pura Tirta Empul. En esti templu «d’agua» mos topamus dos peireras en que espurechal-mus a passal polos deferentis cañus que las recevan. Velaquí precisamus un sarung (halda) demás pa entral-mus ena peirera, que tamién ai que pagal. Es una esperencia única que no pués perdel-ti, mu recomendabli.

Conseju de mapachi: en Tirta Empul te s’acercarán «voluntariosus» pa desprical-ti el processu d’espucharamientu a trocu de hucia. Tu le izis que ya estás enterau i te ponis a arrendal alos que van alantritu de ti enos cholrus.

post (36)

Cerquina Tirta Empul, s’encuentra’l templu Pura Gunung Kawi. Esti es uno delos puntus cravis dela isla i uno de los templus más sagraus. Se considera el sitiu santu más antigu dela isla, del sigru XI. Unas trepaeras repinás mos allevan al valli en que una carrehilera estautas representan deferentis diosis i reis del’antigüedá dela isla. El monti qu’arroea este bastiol es tamién sotru delos atrativus del templu.

ulu danu batur

Siguimus el muestru caminu pal norti Bali hata’l templu d’Ulun Danu Batur. El parorama ata aquí es, sin duda denguna, unu los más almirablis, cona vista los tres volcanis alreol del’albuhera Danu Batur. Esti templu es uno delos más lindus, pero tamién es un abrasaeru por causa l’apretación delos localis precurandu vendel-ti qualquiera cosa. Pacencia.

post (40)

L’última pará ena nuestra ruta pol norti sedrá’l templu’l Lagu o Ulun Danu Beratan. De tolas parás, si no te vaga pa dil a toas, esta sedría, a mi parecel, la qu’avía que sacrefical. En verdá es uno delos lugaris de Bali que me desilusionarun una mijina, en parti porque’l lagu s’encontrava escassinu d’agua i esta no lo arroeava como enas vistas turísticas dél.

templo del lago bali flores

Conseju de mapachi: cudiau con tracamundeal los nombris d’Ulun Danu Batur i Ulund Danu Beratan. Menúu líu col nuestru guía.

Día 4. Nusa Penida

nusa penida

Unu delos rinconis mas icónicus de Bali, cuyamenti, no s’assitia en Bali, sino ena vezina isla de Nusa Penida. Trata-si dela punta de Bukit Klingking. Una vista bárbara duna pinínsula chiquina cona praya d’arena branca al su hondoneru. Abaxal es perreosu, assinque nel poquinu tiempu que tuvimos, namás l’osservemus endi arriba, lo qual es ya una esperencia mu agralecía.

P’allegal ala isla es precisu gastal dun barcu endi Sanur. Essistin deferentis impresas que cubrin el recorríu, precura de buscal la más económica, que costará unas 300.000 rupias.

nusa penida 2

Deque lleguis ala isla, contrata sotru tassi pa  lleval-ti alos puntus que quiás vesital. Una combinación buena pala vesita dun día con Klingking sedría la praya de Crystal Bay. Una cala paradisiaca d’aguas crestalinas i palmeras en que desfrutal dela tardi en Nusa Penisa.

Día 5. Las islas Gili

gili trawagan

Sotru delos lugaris icónicus “de Bali” que no s’assitian ena isla de Bali son las islas Gili. Son un arquipielaguinu cerca de la vezina Lombok. Lo más ressaltanti d’estas islas son el su prayeu d’aguas turquesas i arena fina i mu branca. Es el lugal ideal tamién pa hazel snorkel (enque yo no lo hizi) i desfrutal dun día levosu ala vera della. L’arquipiélagu se compón de tres islas: Gili Trawagan (nombrá tamién Gili T, por pura galbana), Gili Air i Gili Meno. Si solamenti vienis un día, la mía recomendacion sedría Gili T, la más cercana. Si quiés dil a tiru fixu, el prayeu alantritu’l Cidomo Café es perfetu. No es delas más achipotás, i l’estalachinu que lleva Made Suarsada hazi qu’el ratinu que passis en Gili T seya delo más paradisiacu que pueas maginal-ti.

crystal bay

Pa llegal alas islas Gili es precisu agarral un barcu endi’l puebrinu de Padangbai. Se tardan quasi que dos oras peru’l viagi en barquina es tamién parti del encantu, mayolmenti polas vistas impressionantis del volcán Agung.

Conseju de mapachi: si tiés possibiliá, has la nochi enas Gili pa poel amotejal más el tiempu.

Día 6. El sul de Bali

post (31)

Nel sestu día del nuestru garbeu pola “isla los diosis” dimus a vesital una delas prencipalis deidais indús venerás en Bali: Garuda. N’agostu 2018 s’inaguró una estauta descomarcá en onol d’esta figura mitológica metá ombri, metá páxaru. Se trata dela tercel estauta más alta del mundu, en reballandu la mesmitíssima Estauta dela Libertá. Arreol della s’á establecíu tó un parqui de cacharritus con teatru de dança balinesa encruíu, en mostradu-mus la vida i milagrus dela “carrucha” del gran dios Visnú. Es algu pastichi, pero s’a envertíu nun lugal de vesita emprescinbli pa comprendel la teología del induismu nesti lugal del mundu.

playa padang padang come reza ama

Siguimus ena punta sul de Bali pa vesital i manducal ena mu famosa praya de Padang Padang. La nombrería merecía della vien por sel nesti lugal ondi se roarun las escenas costeras de Julia Roberts ena penícula de Comi, reza, ama.

post (33)

Tras de çamargullil-mus enas prayas conas aguas mas gustosas dela isla, poemus dil a vel el atardecel a UIu Watu, el templu empingurutau eno altu’l barrancu ocidental tan curiosu. Cuenta con uno delos atardeceris más recordaus de Bali i nél se pué presencial una auténtica dança keca, en que los gamelanis tradicionalis se soponin por un coru masculinu que lleva la música del espetáculu.

Día 7. Tanah Lot i Seminyak

post (42)

Uno delos templus más sagraus de Bali es el de Tanah Lot. S’assitia a poquinina largura delos centrus turísticus de Kuta i Seminyak, i es importanti acercal-si a primel ora dela mañana pa poel desfrutal agustamenti d’esti, unu delos templus más sagraus de Bali. Tras dela grandi entrá al templu, toa una carrehilera de templetis vain encaenandu-si por una costa ríspera. Namás pué unu acedel al templeti mas famosu si eris induista, peru pués acercal-ti ata la entrá quandu la marea anda baxina. Tanah Lot es el arremati perfetu pa terminal las nuestras vesitas colturalis enantis d’acalugal, delas mercas i delas prayas de Seminyak.

post (22)

Seminyak es el centru del turismu balinés. Velaquí encontrarás baris, comercius i restauranis entrenacionalis, peru tamién prayas espetacularis i beach bars o baris de praya. Unu no puei dizil qu’á estau en Bali si no tien vista la postura’l sol tomandu-si un mesturiu nuna delas pecinas enfinitivas de Seminyak. Delos deferentis beach bars que vesitamus, el Potato Head hue el que más me gustó. Un lugal perfetu pa vel passal las oras entri que’l sol se poni porcima l’Índicu.

Conseju de mapachi: vesita templanu pola mañana Tanah Lot pa poel dil con tiempu al beach bal i cogel buen sitiu pala postura del sol.

post (35)

Pa terminal la jorná en Seminyak, ná comu una buena cena n’angunu de los sus restauranis pa tolos gustus i unas copas pa desfrutal la noche balinesa. La Favela es el lugal más anombrau uguañu en Seminyak i, si precuras ambienti gai, el Mixwell es una delas mejoris ocionis.

Día 8. Canggu

canggu bali

Dispués dela nochi de Seminyak, ná comu acercal-si ala prossima Canggu (prenunciau “Changu”) pa passal el día entri palmeras, cabañas i buena musiquina. Esta zona es l’equivalenti boemiu de Seminyak. Aquí el passu es más tranquilu i los beach bars más umildis. El mó i manera más económicu pa llegal aquí endi Seminyak es en el amotu. El viagi ofreci paroramas imponentis de campus arrós, palmeras i cabañinas de coloris.

El local que más desfrutemus hue The Lawn, un beach bar que tien un templeti chiqueninu al que los provincius s’acercan pa queal espigorius quandu la marea anda baxina.

noche en seminyak

Canggu es el lugal perfetu pa terminal una ruta por Bali, pero si t’ás queau con más ganas de fiesta, lu por que no golvemus pa Seminyak i mos despeímus como se mereci d’esta isla tan maravillosa qu’es Bali?

Proyetu “El viaje de mapache en estremeñu»

Esti endilgui s’á canteau al estremeñu por “El viaje del mapachecomu parti del proyetu de dal más visual i cobrición ala luenga estremeña.

Más sobre la lengua extremeña:

El ‘estremeñu’ es la luenga tradicional d’Estremaúra i las comarcas linderas d’otras Comunidais Autónomas. Catalagá dela Unesco y Ethnologue comu idioma endependienti, oi s’alcuentra en vías de destinción por causa, en parti, dela falta total de proteción de parti delas autoridais, mesmu regionalis que nacionalis.

Cona tradución d’estus artículus al estremeñu, pretendemos dal más difundimientu a esta luenga que, como sociedá, no mos poemus permitil que se despareça, en diendu-li la su parti merecía nel mundu delos bloguis de viagi.


Comments

  1. Domi Ramos Rey

    ¡¡Unas fotos magníficas!!! Guardo muy buenos recuerdos de Bali y leyendo este post me entran unas ganas enormes de volver a la que sin duda es una de las islas más bonitas de Asia. Un abrazo

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *